El naixement de Catalunya

Unitat 9 exercici 1

a) Escriu el nom d’algunes de les comarques actuals que formaven part de la Catalunya Vella, i d’algunes altres de les que pertanyien a la Catalunya Nova.

Catalunya Vella- Osona, Cerdanya, Urgell, Barcelonés

Catalunya Nova-  Alt Camp, Anoia, Alt Penedés, Tarragonés

b)Observa l’arbre genealògic dels comtes de Barcelona que mostrem a la unitat. Quina relació de parentiu hi havia entre els comtes de Barcelona que van governar des del 878 fins al 1162?

 Que tots eren fills o germans del comte anterior per línia masculina. Era un càrrec hereditari.

c)Quan i per què Catalunya va esdevenir un estat independent? De qui es va independitzar?

 Va esdevenir independent quan la ciutat de Barcelona va ser saquejada pels musulmans, i el comte de Barcelona, no va rebre cap ajuda del rei franc, i per això es va declarar independent.

d) Per què diem que la unió d’Aragó amb els comtats catalans va ser una unió dinàstica?

Perquè no va ser cap fusió, sino la unió de dos territoris de manera en que cadascun d'ells conservaven les lleis, costums i tradicions, només tenien en comú la persona del comarca.

e)Fixa’t en el mapa de la unió amb Aragó que et mostrem a la unitat i digues quins territoris pertanyien als comtes de Barcelona a la fi del segle XII.

Els territoris que pertanyien als comtes de Barcelona al segle XII eren el comtat de Pallars, d'Urgell,Cerdanya, Empúries, Rosselló, Bessalú, Girona-Barcelona- Osona, i havien arribat a conquerir fins a Tarragona.

Unitat 9 exercici 8

a)  Quins elements característics del feudalisme apareixen en aquest document?

L’encomanament de tots els habitants  del regne, amb homenatge i jurament de fidelitat.

b) Per què diem que la unió de Catalunya i Aragó va ser una unió dinàstica?

Per què va ser una unió entre dues dinasties de monarques.

c) Qui rebia el regne d’Aragó?

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

d) Qui feia donació del regne d’Aragó?

Ramir, el rei d’Aragó.

Unitat 9 exercici 9

a) Quins d’aquests drets van obtenir els pobladors de la ciutat?

L’arrendament de les cases i propietats de la ciutat.

b) Quin personatge va concedir la carta de poblament de Lleida?

Tots dos.                                                         

c) En quines condicions s’atorgaven les propietats de la ciutat?

Els nous propietaris les podien llogar i vendre a tothom , excepte a cavallers i eclesiàstics.

d) Què exigien els comtes a canvi?

No res. Oferien  les noves possessions amb total llibertat.

Unitat 9 exercici 16

a) Identifica el jurament dels personatges que s’esmenten en el text.

Ermengol, comte d’Urgell, jura fidelitat a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona.

b) En aquest document, qui és el vassall?

Ermengol, comte d’Urgell.

c) Quina transcendència política  té l’acte que s’estableix en el document?

Evidencia la supremacia del comtat de Barcelona sobre altres comtats catalans.

d) En aquest document, qui és el senyor?

Ramon Berenguer I, comte de Barcelona.

e) Què era un bisbat?

Una unitat administrativa a caràcter religiós.

f) Què era un comtat?

Una unitat administrativa de caràcter civil.

Unitat 9 exercici 17

És la imatge adjuntada en aquesta entrada.

El comerç

·         Què representa el mapa?(de què va el mapa, quin territori abarca, quina època)

Les relacions comercials i les principals ciutats d’Europa durant la baixa edat mitjana.

·         Digues sis ciutats españoles que passin dels 10.000 habitants.

Toledo,Sevilla,Córdoba,Granada, Valéncia i Barcelona.

·         En quins dos territoris se situa la major aglomeració de ciutats majors de 10.000 habitants?

Al nord d’Itàlia i als Països Baixos.

·         Quin tipus de ruta unia Sevilla amb Lió?

La ruta comercial terrestre.

·         Quin tipus de ruta unia Gènova amb Antioquia?

La ruta comercial marítima.

·         Perquè són importants les ciutats a la baixa edat mitjana?

Perquè són els principals centres comercials, per l’aspecte cultural, perquè es creen les universitats i a nivell polític, recolzen el poder del rei per sobre dels nobles.

·         Escriu sis productes amb els quals fes comerç Espanya.

Oli,sal,armes,paper,seda i blat.

·         Perquè té importància Lió?

·         Perquè era una ciutat encreuament de rutes comercials.

Les classes socials

1. Que és un estament social?

És un grup social tancat al qual només es pot accedir per naixement.

2. Descriu el dibuix A. Que representa? Quins estaments apareixen? Quins estaments són privilegiats i quins no?

Els estaments socials de l’edat mitjana representats en forma de piràmide.

Apareixen el rei, la noblesa dividida en alta i baixa, el clergat dividit en alt i baix, els pagesos i els membres de la ciutat. Els privilegiats són el rei, el clergat i la noblesa i els no privilegiats són els habitants de les ciutats (mercaders,artesans...) i els pagesos(tinents,serfs...)

3. Descriu el dibuix B. Que representa? Quins estaments apareixen? Quins estaments són privilegiats i quins no?

També representa els diferents estaments socials en aquella època i apareixen el rei, l’alta i la baixa noblesa, l’alt i el baix clergat, els habitants del poble i els pagesos. Els privilegiats també són el rei, el clergat i la noblesa i els no privilegiats són els habitants del poble i els pagesos.

4. Escriu quatre diferències entre els dos gràfic:

-          Apareixen nous estaments.

-          En el gràfic A, els que viuen a la ciutat tenen més importància que els que viuen al camp, i en el gràfic B són iguals.

-          En el gràfic A, representa que el rei té més poder que els nobles perquè cobra més impostos.

-          En el gràfic A apareixen els mercaders i artesans.

5. Quina d’aquestes piràmides socials pertany en a la baixa edat mitjana? Raona la resposta.

El gràfic A, és la piràmide que pertany a la baixa edat mitjana, perquè apareixen noves classes socials en les ciutats i aquestes tenen més importància que les del camp.  

6. Si fossis un habitant de la ciutat que pertany a la mà major, quines activitats faries al llarg del dia?

Mercader: anar al despatx, signar acords de compramenta de productes i vigilar i controlar els vaixells que havia enviat a altres llocs que vinguessin carregats, anar a demanar prèstecs als jueus. Es dedicaven també a intervenir en el govern de la ciutat.

7. Com es diu la nova classe social que apareix a les ciutats?

La burgesia comercial i financera , que fa diners amb els negocis.

Els regnes hispànics

1       1.Quins territoris va ocupar Castella al segle XIII?

Els castellans van ocupar el regne de Lleó, Extremadura, Andalusia occidental(Sevilla i Córdoba) i les terres de Múrcia.

2   2. Com es va repoblar el territori conquerit?

Repartint el territori entre els nobles, que havien ajudat a conquerir-lo. El repartiment es va fer en grans parcel·les anomenades latifundis.

3   3.Com va arribar al tron Enric II?

Per mitjà d’una guerra civil contra el seu germanastre Pere I, recolzat per l’alta noblesa, a la qual després, li va concedir molts territoris.

4  4. Què va passar durant el regnat d’Enric IV?

Va haver una guerra civil entre els partidaris de la seva filla Joana i els de la seva germana Isabel. Aquesta es va imposar i va ser la nova reina de Castella. Es va casar amb Ferran II d’Aragó i  es van anomenar els reis catòlics.

5    5.Per què hi va haver enfrontaments a Navarra al segle XV?

Perquè es van enfrontar Ferran i el seu fill Carles de Viana per qui seria el rei de Navarra. 

El feudalisme i la societat feudal

Exercicis 4 i 5


4.
1. Quines diferències hi havien entre un pagès aloer, un tinent i un serf?


L’aloer era lliure i tenia terres de la seva propietat i no pagava tots els impostos, el tinent, era un pagès lliure però no tenia terres, treballava les que li deixava el senyor feudal i pagava tots els impostos i el serf era un pagès no lliure i sense terres.

2. Què eren les corvees?

 Eren les jornades que els pagesos havien de dedicar a treballar gratuïtament al castell i a les terres del senyor. 

3. Què era el delme? Qui el percebia?

Era un tribut que els pagesos havien de pagar a l’Església, que consistia en una desena part de la collita.


4. Segons Fulbert de Chartes, en què consistia el contracte vassallàtic?

Que el vassall li jurava fidelitat i ajuda al senyor i el senyor li oferia protecció al vassall.

5. Fixa't en la il·lustració sobre les feines dels pagesos que et mostrem a la unitat. Com es vestien? Quines eines agrícoles utilitzaven?

 Vestien  amb una túnica i una mena de malles que feien de calçotets de llana o d’espart.  a la part del tronc i els braços, una mena de vestit negre amb caputxes, i alguns portaven capa i a les cames duien una mena de malles vermelles o no en portaven.  Pel que fa a les eines, eren de fusta, i algunes tenien la punxa de ferro.

5.

1.Per què diem que la civilització europea a l'alta edat mitjana era quasi exclusivament rural?

 Perquè la major part de la població vivia al camp i practicava l’agricultura i la ramaderia. 

2.Explica amb paraules teves en què consisteixen la rotació biennal i triennal.

1.    El sistema de conreu de rotació biennal consistia a dividir el camp en dues parts i sembrar-ne només una i l’altre es deixa descansar.

Amb el sistema de rotació triennal es dividia la terra de conreu en tres parts i se’n sembraven només dues i l’altre es deixava sense conrear perquè la terra vagi recuperant la seva riquesa.

3.Per què eren tan importants els boscos?

1.       Perquè els boscos eren els que proporcionaven aliment per a la ramaderia, fruits silvestres, fusta per a la construcció i per escalfar-se, eines i caça.

      4. Quines millores tècniques van aparèixer entre els segles XI i XIII?

1.    En alguns llocs del nord d’Europa, on hi havia més humitat, es va difondre la rotació triennal, que permetia augmentar la superfície cultivada. També es van renovar les arades, eren de ferro i amb rodes, amb la qual cosa es podien fer solcs més profunds i remoure millor la terra, llaurar grans zones de bosc i posar en conreu terres més dures.

       5.Fixa't en les il·lustracions que et mostrem a la unitat i explica com funcionaven els molins d'aigua i de vent.

1.    L’aigua que passava pels rius, feia moure els molins, que amb aquesta força feien anar unes màquines per moldre blat. Els molins de vent, pràcticament feien el mateix, però amb la força del vent.

5.

4.

Esquema de l'alta edat mitjana

L'alta edat mitjana. Els castells

Exercicis

Feu les activitats per ordre i contesteu dins els requadres.

0) Feu clic a les activitats d'aprenentatge. Us apareix un mapa de la vall del Gaià. Compteu quants castells hi ha. La densitat de castells és alta o baixa?

Hi ha 51 castells. La densitat de castells es alta.

1) Feu clic des del mapa a la torre del Montclar i observeu la foto panoràmica.
En fer girar la panoràmica, fixeu-vos que de tant en tant apareixen noms de castells que indiquen que des del lloc on estan se'n poden divisar d'altres. Apunteu quins són i quins es veuen des de cadascun d'ells.

Castell d’Aguiló à es veuen: Contrast, Clariana, Argençola i Montargull.

A partir del mapa de la vall del Gaià feu una llista amb els noms de castells que indiquin una localització dalt d'una muntanya o d'un lloc elevat.

Aguiló, Montclar, Montargull.

Deduïu per què la majoria dels castells es construeixen en punts alts? 

Per defensar-se millor i poder controlar el territori.

Apunteu les comarques que travessa el riu Gaià (podeu fer servir un atles). 

He fet servir un atles. El riu Gaià passa per les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

2) Visiteu Montferri 
Com s'enviaven les notícies?

En diversos tipus de senyals. Les més comunes eren les senyals de fum.

Ordeneu per ordre cronològic les següents formes de torres i expliqueu-ne l'evolució.

Cap al 600, la  torre quadrada. Al 850 , la torre quadrada de cantons arrodonits i cap al any 1000, la torre rodona.

Expliqueu com eren les torres per dins.

Tenien escales per accedir a la part superior. Aquestes escales es podien retirar.

Quina utilitat tenien les torres en cas d'un atac?

Per avisar a la gent i aquesta es pogués amagar o refugiar al castell.

3) Visiteu Vespella

Per què s'aprofitaven les coves?

A vegades s’utilitzava com habitatge per la gent que hi havia al territori.

Situeu al mapa: (a llapis) Riu Gaià Riu Llobregat Al-Andalus Comtats catalans Terra de ningú Barcelona Lleida Tortosa

 Aquest exercici està al principi del missatge.





4)  Visiteu Clariana
D'entre tots els noms de fortificacions que apareixen al mapa de la vall del Gaià, trobeu-ne cinc que mostrin que el territori era boscós i salvatge.

Clariana,Figuerola, Valldosera, Vallespinosa,  i Pinyana.

Compareu el dibuix núm. 1 i el núm. 2. Trobeu-hi les diferències.

Desapareix vegetació, apareixen terres per conrear i pagesos que ho facin , arbres fruiters, es divideix la terra ,cosa que abans les persones només anaven a caçar o a buscar llenya i s’ha construït una torre de defensa.

5) Visiteu el Montmell
Llegiu el document referit al Montmell.
Qui signen el pacte?

El bisbe de Barcelona i els habitants de Montmell.

6) Visiteu Pinyana 
A partir de l'observació de la imatge de Pinyana deduïu el següent:
Damunt de quins llocs es construeixen els castells? Explica'n els motius.

Damunt de muntanyes altes, al cim d’aquestes, per defensar-se millor, i poden observar si els ataquen.

Quins elements pots distingir a la imatge? Quin és el que ja hem estudiat?

La torre del homenatge.

Qui viu al castell?

El senyor, la seva família, els seus servents i uns quants soldats.

7) Visiteu Queralt
Llegiu el document de venda del castell de Queralt i apunteu què inclou.

Inclou: Terres,cases,boscos,aigües i camins des de les muntanyes fins a les valls.

8) Visiteu Pontils
Calculeu la quantitat de les algarades.

Els musulmans van produir 25 vegades algarades contra el comtat de Barcelona. Entre l’any 800 i el 1003.

9) Visiteu Tamarit
Quants quilòmetres hi ha entre Tamarit i Tarragona? Quants anys es va tardar en ocupar-los?

Hi ha 7 km, i es va tardar en arribar 75 anys.

10) Visiteu Saburella
Compareu el dibuix núm. 2 i el núm. 3. Trobeu-hi les principals diferències. Expliqueu què signifiquen i per què hi apareixen.

Hi ha més terres de conreu, tot el territori pertany al senyor feudal, hi ha soldats que vigilen als que treballen, en lloc d’una torre hi ha un castell i el bosc pràcticament ha desaparegut.

10 preguntes sobre l'apartat dels hispanomusulmans, uns grans innovadors i el que hem aprés.

-Què va permetre convertir àmplies zones en regadius?

Que els hispanomusulmans aprenguessin a utilitzar les aigües subterrànies.

-Que tenien als hospitals de l’al-Àndalus?

Tenien dependències per als malalts, farmàcia i un hort de plantes medicinals.

-Què utilitzaven els musulmans per fer els seus càlculs geogràfics?

Utilitzaven una quadrícula que els permetia calcular la mida i la distància dels accidents geogràfics.

-Per què servien els astrolabis?

Per observar la posició dels astres i determinar la seva altura sobre l’horitzó.

-En quin déu creuen els musulmans?

Creuen en Al·là.

-Per on s’estenia el gran imperi dels musulmans?

Per Pròxim Orient, pel nord d’Àfrica i per la meitat sud de la península Ibèrica.

-Qui era la màxima autoritat política i religiosa de l’Islam?

Era el califa.

-Quan va ser l’època de màxima esplendor d’al-Àndalus?

Durant el califat de Còrdova.

-Què eren els mossàrabs?

Eren els cristians que vivien en territoris peninsulars dominats pels musulmans.

-Què era la mesquita?

Era un lloc d’oració i també de reunió social per als homes.

Exercicis sobre l'Islam i al-Àndalus

 Els exercicis 23 i 30 del llibre digital, estan com a imatge, perquè no es podien posar escrits.

 9.

-L’Èxit de la nova religió, gràcies a la senzillesa del seu missatge.

Veritable

-La debilitat dels bizantins i els perses.

Veritable

-El coneixement de la pólvora.

Fals

-La capacitat de moviment del poble àrab.

Fals

-El precepte de la guerra santa

Veritable

-La tolerància envers els costums dels pobles dominats

Veritable

-La superioritat militar dels conqueridors

20.

Què és la mesquita musulmana?

Un lloc per resar col·lectivament.

Qui eren els berbers?

Musulmans del nord d’Àfrica

Quina va ser l’època de més esplendor de la civilització d’al-Àndalus?

El califat de Còrdova

Perquè va ser important la batalla de Poitiers(732)?

Va posar fi a l’expansió islàmica per Europa.

Amb quin fet s’inicia el calendari musulmà?

La fugida de Mahoma de la Meca per anar a Medina(622)

29.

Batalla de Poitiers----732

Fundació de l’emirat de Còrdova----756

Fundació del califat omeia----661

Fundació del califat de Còrdova----929

Desmembrament  del califat de Còrdova: regnes de taifes ----1031

L'Islam

-Mohoma va ser el fundador de la religió islàmica. El calendari musulmà va començar el 622 dC.

-Els musulmans van crear un gran imperi que es va expandir pel Pròxim Orient, pel nord d’Àfrica i per la península Ibèrica.

-El califa era la màxima autoritat política i religiosa dels musulmans.

-Els musulmans van fer de intermediaris culturals entre Orient i Occident.

-El sistema de numeració actual, el paper i la pólvora són avenços que els musulmans van introduir.

-L’agricultura musulmana estava molt evolucionada i aplicava instruments per aprofitar l’aigua per al reg.

-El centre de la vida musulmana eren les seves activitats i ciutats.

-Les principals ciutats constituïen el centre del comerç entre Orient i Occident.

-Les ciutats tenien mercats, alcàsser, mesquita, banys públics i jardins.

-Les ciutats més importants a al-Àndalus eren Còrdova, Sevilla, Granada, Toledo, Saragossa i Valencia, i a Catalunya, Lleida, Tortosa i Balaguer.

-Al-Àndalus va tenir la màxima esplendor durant el califat de Còrdova(929-1031)

-La societat andalusina es dividia en diferents grups ètnics: àrabs, berbers i hispanovisigots. Hi havia altres grups com els muladís i els mossàrabs.

-El regne nassarita de Granada va ser l’últim estat musulmà de la Península Ibèrica.

-Els musulmans només creien en un déu, Al·là, i la seva doctrina bàsica es recull a l’Àlcora.

Sobre els pobles germànics

QÜESTIONS:

1.- Per què els roman anomenaven Bàrbars als pobles germànics?

Perquè els pobles germànics habitaven més enllà del seu Imperi, i tots els que vivien més enllà de l’Imperi romà, s’anomenaven estrangers, i en llatí és bàrbars.

2.- Com estava organitzada la societat germànica?

La societat germànica estava molt jerarquitzada i es componia per cabdills militars,homes lliures armats, lliberts i esclaus. S’organitzaven en clans familiars.

3.- Com s’organitzaven políticament els germànics?     Qui els manava?

La institució política fonamental dels pobles germànics, era l’assemblea general dels homes lliures armats. Es reunien a l’aire lliure i prenien les decisions importants i elegien els cabdills o caps militars i el rei(era el cabdill principal).

El rei tenia un càrrec vitalici.

4.- Què vol dir llei consuetudinària?

Que no tenien lleis escrites, si no basades en el costum i tradició.

5.- Subratlla les respostes correctes:

·         Els pobles germànics vivien en ciutats.

·         Els germànics es protegien del fred excavant soterranis.

·         Les dones germàniques s’encarregaven de les feines domèstiques.

·         L’autor del primer text és germànic.

·         Segons l’autor, els homes germànics es dedicaven bàsicament a menjar i dormir.

·         Les cases germàniques eren de pedra i teules.

·         L’autor del segon text és romà.

·         Les tribus germàniques tenien una gran capacitat de moviments.

·         Les invasions germàniques van tenir una motivació religiosa.

·         Les invasions germàniques van ser degudes, sobretot, a l’escalfament del clima del nord d’Europa.

·         Els huns van empènyer els pobles germànic cap el sud.

·         Unes de les causes de les invasions germàniques va ser el seu augment de població.

6. - Escriu el nom del poble germànic en el número corresponent:

1-  Francs

2-     Burgundis Vàndals

3-    Ostrogots(Voltant del Mar negre)

4-   Visigots

5-   Sueus

6-    Càntabres(Costa nord de la Península Ibèrica)

7-    Vàndals

8-    Bizantins(Turquía)

7.- Omple la taula amb les paraules situades a sota per a completar el mapa conceptual del baix imperi romà. Després fes un petit comentari de cinc línies:

Disminució d’ingressos x                   Tolerància x               Regnes Germànics x Ruralització x               Imperi Bizantí x                      Augment de preus x               Persecucions  x    Divisió de l’Imperi x                     Religió d’Estat x          Incursió dels bàrbars x

BAIX IMPERI (segles III – V)
Cristianisme	Fi de les conquestes		Incursió dels bàrbars			Divisió de l’imperi
Persecucions	Disminució d’ingressos	Despeses militars			Occidental		Oriental
Tolerància	Incursió Dels bàrbars				Grans invasions		Imperi Bizantí
Religió d’Estat	Disminució de la producció
	Crisi a les ciutats				Fi de l’imperi occidental
	Ruralització				Regnes germànics
EDAT MITJANA