La formació i l'expansió de l'Imperi Romà

Roma: De ciutat a imperi


1. Enumera els pobles que habitaven en la península Itàlica al segle IIV aC: 
Al nord i al centre,estaven els etruscos i els sabins i al sud hi havien uns pobles indígenas.
2. Quin fet explica el desenvolupament econòmic dels llatins?
Perquè el Laci era una zona de pas obligat entre el nord i el sud de la Península.
3. Descriu el govern de Roma a l'època de la monarquia. Quina diferència hi ha entre una monarquia i una república?
 Quan van establir la monarquia, van ser dominats pels etruscos, els quals van convertir Roma en una gran ciutat. El rei tenia un gran poder i governava amb l'ajut del Senat. 
La diferència entre monarquia i república és que en el règim republicà, els ciutadans participaven en assemblees o comicis en els quals decidien les lleis, etc, no hi ha rei i en la monarquia governava un rei, càrrec hereditari. 
4. Què eren els magistrats? Quines funcions tenien?
Els magistrats eren les autoritats de la república, les persones triades pel Senat per fer, complir les lleis. Comandaven l'excèrcit, convocaven assemblees i s'ocupaven de les relacions exteriors(cònsols), administraven la justícia(pretors), controlaven el cens d'habitants(censors),s'encarregaven de posar ordre a la ciutat(edil), cobraven impostos(questor) etc.
5. Llegeix el text de l'historiador Polibi (segle II aC) que et presentem a la unitat. Quins eren els poders del Senat en el període republicà?
Té el poder sobre l'erari públic, controla els ingressos i les despeses, s'ocupa de tots els delictes comesos, també s'encarrega si cal enviar una ambaixada fora d'Itàlia i si un particular té necessitat d'un arbitratge, també i controla els pressupostos de l'estat i arbitrava entre disputes de ciutats. 


L'expansió de Roma

1. Quines dificultats va haver de vèncer Roma en els primers temps de la República?
  Ha d'enfrontar-se als etruscos per imposar la República. Posteriorment ha de dominar les tribus que estaven al seu voltant. Sabins i Summites. Al final ha ocupat tot el centre d'Itàlia.
2. Anota les dates de les guerres púniques i les conseqüències de cadascuna d'elles: 
-Primera guerra púnica: 264-241 aC. Roma va conquerir l'illa de Sicília.
.Segona guerra púnica: 218-201 aC. Els cartaginesos van travessar els Alps i ocuparen una part d'Itàlia, però  Roma va contraatacar enviant un exèrcit a la Península Ibèrica, i obtingué la Victoria.
-Tercera guerra púnica: 149-146 aC. Cartago va ser destruïda i annexionada.
3. Quin poder tenia l'emperador?
L'emperador tenia el poder polític, militar i religiós de Roma.
4. Què fou la pax romana?
Era una època de relativa pau exterior i d'estabilitat interior.
5. Descriu el mapa de les etapes de l'expansió de Roma que et mostrem a la unitat. Després, digues quins estats actuals van formar part de manera total o parcial de l'imperi romà.
En el mapa que es mostra aquesta unitat, podem observar la extensió en el segle III aC,  la màxima expansió durant la república,  la extensió durant l'època de August i la màxima extensió de l'imperi.

La civilització romana

LA CIVILITZACIÓ ROMANA

Períodes històrics

Les etapes de la història de Roma són tres:
-La monarquia(753 aC- 509 aC)
-La república(509 aC- 27 aC)
-L'imperi(27 aC- 476 dC)

Cultura

La cultura romana va ser el resultat d'un important intercanvi entre civilitzacions diferents: la cultura grega i les cultures desenvolupades a Orient. També va contribuir l'ús del llatí com a llengua comuna per tota Roma.

Societat

Per a la societat romana, no tots els éssers humans eren iguals sinó que es considerava que hi havia éssers inferiors els quals podien ser utilitzats com a instruments de treball.

Hi havien dos grups socials molt diferents, les lliures i les no lliures.

Dins de les classes lliures hi havien:

-Els patricis,que eren membres del grup social més privilegiat. 

-Els plebeus, que eren un grup més nombrós que els patricis i que constituïen la classe mitjana i la classe baixa dels homes i dones lliures. 

Dins de les classes no lliure hi havien:

-Els esclaus,que constituïen la base econòmica de l’imperi Romà. 

-Els lliberts, que eren antics esclaus que havien aconseguit la seva llibertat mitjançant el pagament d’importants quantitats.

Els romans van fundar diverses ciutats arreu d’Europa amb la intenció d’acollir els exèrcits que garantien el poder de Roma.

A l'imperi romà  hi havia dos tipus de ciutats: les colònies,i els municipis.

Economia

L'economia romana es fonamentava en una societat agrícola i esclavista. La majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. 

L'economia estava basada en el sistema de producció que es nodria de l'activitat dels esclaus adquirits que generaven un comerç molt dinàmic en mercats als quals acudien els traficants.

Les polis gregues: Atenes i Esparta

Que és una polis grega?
Polis era la denominació a les ciutats- estat independents de l'antiga Grècia amb un govern organitzat propi, i els seus territoris.
Enumera 6 polis gregues independents:
Megalópolis, Corint, Esparta, Atenes, Delfos i Larisa.
Quines eren les classes socials a Atenes i Espart al segle V aC?
En Atenes hi havien: 
CLASSES LLIURES
Ciutadans:militars, magistrats i membres dels tribunals.
No ciutadans: Extrangers i els membres de les colònies.
CLASSES NO LLIURES:
Esclaus


En esparta hi havien:
GRUPS SOCIALS PRINCIPALS
Espartiatas(decendents dels vençedors)
Periecas(homes que vivien en regions properes)
Ilotas(esclaus dels pobles vençuts)
GRUPS SOCIALS SECUNDARIS
Partenias
Mataces 
                                                     
Quin era el paper de la dona en totes dues ciutats?
En Atenes, la dona devia tenir sempre un tutor(pare, marit...) i no té drets jurídics ni polítics. Les dones havien estat excluides de la vida pública. Es casaven als 15 anys.


En Esparta, tenien veu en les assemblees polítiques, podien viure la vida amb llibertat. Practicaven esports. No podien ser alcadesses.


Què era l'Ekklesia? Quines altres institucions tenia Atenes?
Era una assamblea popular de tots els ciutadans per decidir les guerres, les lleis, etc. Altres:
10 Estrateges: Executaven les lleis i dirigien el govern. Eren triats.
Bulé o consell: Elaboraven les lleis(500 ciutadans per sorteig).
Tribunal: Jutjaven( 6000 ciutadans per sorteig)


Per què Atenes era una democràcia?
Perquè els ciutadans participaven en la política i els dirigents eren triats pels ciutadans. No hi havien càrrecs hereditaris ni imposats.


Quina forma de govern tenia Esparta?
Era una dirarquia, dos reis imposaven les lleis i decidien les guerres. Hi havien:
-Èfors(5): Triats per l'apella. Vigilaven els reis.
-Gerosia: Consell de la gent gran, eren 30 triats per l'apella.
-Exèrcit
-Apella: Tots els ciutadans. Triaven els èfors i els geronts.


En quines coses es diferenciava Atenes de Esparta?
En que, en Atenes:
-Hi havia democràcia
-Dona sotmesa
-Donaven molta importància a la escultura
- Societat urbana


I en Esparta:
-Hi havia una dirarquia
-La dona participa
-Preparaven la guerra


Perquè s'enfrenten Atenes i Esparta en les guerres del Peloponès?
Perquè Atenes i Esparta tenien diferent forma de pensar.


Creus que aquesta guerra va afavorir les dues ciutats?
No, no crec que la guerra afavoreixi mai res.

RESUM DE LA HISTÒRIA DE GRÈCIA

Per fer aquest resum, el dividirem en parts: La civilització minoica, la civilització micènica, la colonització grega, les guerres mèdiques, la guerra del Peloponès i Alexandre el Gran.


 -La civilització minoica
 És la primera civilització. Els seus habitants es van establir a la zona a l'any 6000aC. Comptaven 
 amb grans riqueses, bàsicament, gràcies al comerç. 
 Els palaus són una mostra del desenvolupament artístic i arquitectònic de la cultura minoica.

 -La civilització micènica
 Va durar des de el 1500aC fins el 1100aC.
 El poble micènic es caracteritzava pel seu comerç marítim. I poc a poc van anar aconseguint                 
 el seu cenit fins que van desaparèixer, en circumstàncies encara desconegudes.

 Micenas
 Micenas era un dels majors centres de la civilització grega que dominava gran     
 part del sud de Grècia.
 Entre els anys 1.600 i el 1.100 aC s’anomena període micènic en reconeixement a la posició   
 de lideratge de Micenas.

-La colonització grega
 Des de l’any 700 aC Grècia va començar una civilització bàsicament comercial.
 Els motius de l’expansió colonial grega foren els següents:
 -Un interès comercial vers altres pobles.

 -Un augment de la població que feia insuficient la producció d’aliments, a més de  

  fer palesa la manca d’espai territorial.

 -La cerca de noves terres conreables, per l’escassetat de sòl disponible.

 La colonització va significar el creixement econòmic de les polis d’origen dels colonitzadors i   
 un fort desenvolupament de l' artesania i del comerç. 

-Les guerres mèdiques
 Entre els anys 499 i 478 a.C, Grècia es va enfrontar als persas, i van tenir dos guerres:
 -La primera guerra mèdica(va tenir lloc a la batalla de Marató en el 490 a.C.)
 -La segona guerra mèdica(va esdevenir la batalla de les Termópilas, la de Salamina i la de  
  Micala)

-La guerra del Peloponès
 La guerra del Peloponès va ser un conflicte militar entre Atenes i Esparta. Va començar ( en el     
 431 a.C fins al 404 a.C) perquè Atenes i Esparta tenien diferents formes de pensar. El 
 conflicte va tenir tres fases, que es basaven en les guerres.


- Alexandre el Gran
 Va ser el rei de Macedònia des del 336 fins al 323 aC . Va ser elconqueridor del territori   
 persa.
 Les seves gestes el vanconvertir en un mite i, en alguns moments, en gairebé una figura divina.

Anem a navegar

Escriu cinc conclusions a les quals has arribat després de fer les pràctiques de navegació:

-No es pot navegar per alta mar amb una barca com la del joc, perquè bolcaria fàcilment.
-No es pot posar una bandera a prop de les roques, perquè la barqueta es podria xocar.
-Tens que vigilar, que al passar d’una bandera a una altre, no passi per cap d’aquelles coses que hem nombrat abans, perquè pot ser que la bandera no estigui posada a cap dels llocs, però per anar a una bandereta, pot ser que passi per allà.
-Tens que passar per tots els ports.
- Tens que posar la càrrega de manera que la barqueta quedi equilibrada.

2.Problema dels fenicis:
RESOLUCIÓ:
Els fenicis naveguen a 5 nusos per hora, per tant a 9,26000 km per hora.
Si naveguen 24 hores cada dia, faran 400 milles en 4 dies, per tant, faran 643,60000 km per hora.
Si cada 7 dies paren 1, quant de temps tardaren en arribar a Gades si surten des de Tir?

Què tenim dels grec que encara utilitzem,fem o tenim?

6 coses que tenim, utilitzem o fem de l'antiga Grècia:


-Les olimpíades
-Moltes ciutats
-L'art i l'arquitectura
-Construccions, tot i que només quedin restes(en alguns casos)
-Escultures
-Pintures, tot i que siguin escasses.

Els pobles cèltics

                                                                      CELTES
Cultura:
Les dones estaven més ben considerades que els homes.
Els celtes creien en quatre déus principals: Espona, Lug, Dogda i Cernunos.
Llengua:
Es va desenvolupar al període de la cultura de la Tè no. Hi han tres hipòtesis.
Personatges:
Verfingertorix: Era un cap de Auvernia.
Ambiorix: Era un líder dels celtes dels paisos baixos.
Bellovesus: Era un celta que desitjava trobar noves terres.
Fets culturals:
Celebraven quatre festes:
Imbolic: Es celebrava el dia 1 de Febrer, i es feia per celebrar que les ovelles tenien llet.
Beltaina: Es celebrava el 1 de Maig. Consisteix en passar el bestiar entre dues fogueres perquè deien que els deus les protegirien de les malalties.
Lughansa: Es celebrava el dia 1 de Abril, i era la festa de la collita.
Samaius:




                                                                               CELTIBERS
Historia:
Els celtibers es van formar entre el segle VIII i IX aC. I van ser derrotats durant la conquesta d'Hispània, per la república de Roma.
Societat:
Vestien amb una espècie de túnica amb una fíbula.
Economia:
L'economia celtibèrica es basava en l'agricultura, la ramaderia, la caça, la pesca i la recol·lecció.
Religió:
Adoraven diverses divinitats, i déus que representaven diferents elements.
Llengua:
Estava documentada en escriptura celtibèrica i en llatí.
Cultura:
Per els celtibers, morir en guerra, significava bona sort, i en canvi, morir per una malaltia, significava mala sort.
Al segle X aC, els celtes entren a Hispània, i porten el ferro.


                                                                       NUMÀNCIA
Numància era una ciutat celtibèrica de Hispània Siterior. Durant 200 anys no va ser conquerida per ningú.
La guerra de Numància es va iniciar el 143 aC, com una revolta dels celtibers. Els que es van rendir, van ser venuts com a esclaus, i els altres van anar a competir a Roma, al triomf de Publi Corneli Escipió Emilià al 132 aC.


Jo, he tret la informació dels powerpoints que van fer els companys. No he pogut posar: origen, societat, fets importants, forma de vida ni la informació de Castro de Santa Tegra, ja que això era treball de dos grups, que no ho van fer.


Heuerra de Numància es va iniciar el 143 aC com una revolta dels celtibers de Numantia i fou la tercera i darrera de les campanyes que va enfrontar la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.

Els condicionants del medi físic

1.        Quines unitats de relleu permeten l’entrada cap a l’interior de la Península Ibèrica des del mar?

     El golf de Roses, golf de Cadis, golf de València, i el golf de Biscala.

2.      Quines zones de la Península Ibèrica són de difícil accés?

La Serralada Pirineica, Sierra Morena, Montes de Toledo, Sistema Central

3.      Quines zones de la Península Ibèrica són de fàcil accés?

Depressió de l’Ebre i del Guadalquivir.

4.      Quins rius podrien ser navegables en aquells temps?

El Ebre, el Guadalquivir, el Miño, el Guadiana, el Tajo, el Llobregat, el Segura i el Júcar.

5.      Quines cultures preromanes tindrien més contacte amb els pobles arribats de l’altra banda de la Mediterrània i, per tant, serien més influenciats?

La cultura iber.

6 coses que els grecs i els fenicis van aportar als ibers

1.Els grecs van aportar als ibers la mantega i el formatge.
2.Els grecs van aportar als ibers una millora agrària.
3.Els grecs van aportar als ibers la escriptura.
4.Els fenicis van aportar als ibers assantaments.

Colònies gregues i fenícies

1. Què representa aquest mapa? Representa la expansió col·lonial dels grecs i dels fenicis del primer mil·leni aC.
2. Podríeu situar-lo cronològicament? Entre el segle 8 i 7 aC.
3. Què representen els punts vermells?I els verds? Els punts vermells són les colònies gregues, i els punts verds, les colònies fenícies.
4. Què vol dir colònia?I metròpoli? Metrópoli és la ciutat fundadora d'una colònia, i colónia és la ciutat fundada amb funció comercial.
5. Què creus que seria Tir?I Gades? Tir, era una colònia fenícia, que està en el actual Líbano, i Gades, era una colònia, que ara és Cádiz.
6. I Esparta?I Emporiom? Esparta, era una metrópoli grega situada en el centre de Grecia, i Emporiom és una colónia grega fundada al nord de Catalunya.
7. Podries definir el territori colonitzat econòmicament per una i altra civilització?
8. A partir del segle V a.C. la zona mediterrània sud-occidental cau sota el poder d’una civilització hereva dels fenicis, quina?Per què? Va ser la Cartanyinesa, va caure sota el seu poder perquè la civilització fenícia desapareix.